Cantant, compositor i pianista;sempre a prop de la música, comença a estudiar piano de ben petit i des de llavors fins a l’actualitat no ha parat de formar-se. D’adolescent introdueix la veu com a instrument principal i comença a treballar per poder cantar les seves pròpies cançons.

Els últims dos anys engloben més d’una trentena de concerts per temporada a piano i veu o amb la seva banda a sales de Barcelona, Sant Cugat, Sabadell, Madrid i altres.També és músic resident a casa Batlló on presenta el seu repertori i versions d’artistes reconeguts.

L’octubre del 2022, presenta el primer àlbum discogràfic, La vida és millor. Es tracta d’un projecte transversal on s’ha bolcat tota la feina artística i personal dels últims tres anys i on cada cançó és com un d’aquests llocs, moments o persones que en formen part. 

Súper Gegant és l’univers de guitarres, distorsions, reverbs, ecos i delays del Claudi Herreros, el Miquel Bernis i el Marcel Mercadé.

¿Cançons entre soroll o soroll entre cançons? Súper Gegant són cançons directes i contundents. Melodies pop embolcallades per hammonds, sintetitzadors i sobretot guitarres. En el seu repertori s’hi poden entreveure les influències de grups com The Velvet Underground o The Jesus and Mary Chain.

Part de la història que Súper Gegant explicaven a les entrevistes del seu primer disc era la d’un grup que havia tocat molts pals i jugat amb molts colors al local d’assaig, Un treball que un disc tan afilat i boirós com el Camina i oblida no permetia veure del tot. El segon disc de la banda Una casa als aiguamolls obre part d’aquest ventall d’influències que sempre han conviscut amb el grup portant el so del grup cap a sonoritats més lluminoses.

Ah! I molt important: Súper Gegant s’escriu separat. 

L’Àngela, l’Ari, el Víctor i el Joan fan pop rabiós al voltant de l’inconscient i els somnis que poblen el repertori de l’Àngela.

Angeladorrrm és un dels secrets més ben guardats de l’escena indie emergent catalana. Amb el seu noise pop inconformista, aporta aire fresc dins del pop d’autor català per l’equilibri aconseguit entre guitarres esmolades i lletres oníriques que reflecteixen pors i desitjos del tot contemporanis al voltant de la família, les amistats i què significa fer-se gran. La seva música oscil·la entre el xiuxiueig i el crit.

Hi ha una nostàlgia mesclada de folk, shoegaze i dream pop dels noranta amb influències de grups com Big Thief, Yo La Tengo, My Bloody Valentine i de més a prop les catalanes Rombo.

Presenten el seu primer Ep titulat Res dura gaire estona.