Cantant, compositor i pianista;sempre a prop de la música, comença a estudiar piano de ben petit i des de llavors fins a l’actualitat no ha parat de formar-se. D’adolescent introdueix la veu com a instrument principal i comença a treballar per poder cantar les seves pròpies cançons.

Súper Gegant és l’univers de guitarres, distorsions, reverbs, ecos i delays del Claudi Herreros, el Miquel Bernis i el Marcel Mercadé.

La música de Gabriel Kazz és transparent com el vidre, no amaga absolutament res; el seu estil és el de la cançó folk intimista, tocada amb una guitarra acústica i acompanyada de melodies somiadores, Gabriel Kazz sap donar un aire profund als seus acords, i quan canta sembla que ho faci a l’oïda, com si només ho fes per a tu i no hi hagués res més al món.

Sonoritat pop amb influències soul i picades d’ullet a la música lo-fi, lletres introspectives i evocadores, melodies singulars, diferents i sorprenents, sintetitzadors nostàlgics, guitarres mesurades, línies de baix emblemàtiques i bateries tenaces… Aquests són els elements que caracteritzen el so de Selva Nua, banda lleidatana que debuta amb el seu disc “Momentani”. Una veritable glopada d’aire fresc per la nostra escena musical. Selva Nua són Joana Jové i Adrià Garcia, acompanyats en directe per Guillem Felis i Genís Bagés. 

Jordi Bastida, conegut guitarrista de Carles Sadness, Els Pets o Trau, continua donant forma al nou capítol de la seva carrera com a Chico Jorge després de publicar a l’estiu del 2021 el seu primer EP. Chico Jorge és un relat personal sobre la caiguda i l’auge, planer i modest, que, en clau d’un indiepop amb gustera pel noise, que ha estat inspirat per referències estilístiques com Deerhunter o Wilco.

Aina Palmer és un grup de música valencià que toca folk electrònic, punk, trap, pop i techno. Format per Aina Monferrer i Jordi Palau, el grup és conegut per la seva originalitat, l’expressivitat de la seva música i la seva visió única, que combina influències internacionals amb l’expressió local valenciana.

Maria Hein és una jove felanitxera que porta anys formant-se com a pianista, tocant la guitarra i, recentment, experimentant i creant les seves pròpies lletres i melodies. I serem molt sinceres, aquesta nova troballa balear, ja té guanyada una plaça dins del podi musical mallorquí.

La Ludwig Band és un grup de música en català nascut a Espolla (Alt Empordà) a finals del 2017. Sona folk, pop, rock… i s’escolten heptasíl·labs que parlen de la vida i rimen assonants. Temes potser quotidians, potser no tant, amb girs inesperats i secrets que es descobreixen amb l’escolta.

El Petit de Cal Eril s’ha consolidat com un nom clau de l’escena musical de l’última dècada. Amb un discurs únic i poc complaent ha aconseguit fidelitzar i guanyar un nou públic en cada disc.

Golden és el primer disc d’Iris Deco i la veritat és que no podria haver portat un títol més adequat. Iris Deco rellueix en totes les direccions, fent gala d’un estil totalment propi entre el Soul i el R&B. Les vuit cançons que conformen Golden es van succeint l’una després de l’altre, a un ritme lent I suggeridor. Des de la seva calidesa Iris Deco dóna veu a tots els seus pensaments.

Amb 15 anys de trajectòria, Inspira és tot un grup de culte de l’escena barcelonina, amb el carismàtic Jordi Lanuza al capdavant. “Acaba i comença” és el seu nou disc, que arriba després d’un parèntesi de cinc anys.

Chaqueta de Chándal estan enfadades, però canalitzen l’enuig a la seva manera: amb sorna, amb la ironia com a salconduit, potser com a protecció. El seu objectiu continua sent fer ballar, cantar fort i compartir la profunda queixa de la manera més horitzontal possible: rient-nos una mica.

“La vida es ara”

Amb més de 20 anys damunt els escenaris i després de llargues gires presentant els seus anteriors treballs, Pau Vallvé torna per presentar el seu 17è disc titulat “La vida és ara”, el 6è signat sota el seu nom. El disc se l’ha auto-editat ell mateix i, com ja és tradició en ell, l’ha composat, tocat, mesclat i produït ell sol al seu estudi. Aquesta vegada però, ha estat en unes circumstàncies una mica especials.

ÒRBITA 9.18 és el nou àlbum de Joina. Un disc que orbita al voltant de trobar “el propi refugi”. Les diverses cançons de l’àlbum estan agrupades en tres episodis, cadascun dels quals parla d’un concepte diferent. Episodi I (nonhome): parla del buit de no trobar la casa, el lloc de refugi, i viu dins l’escenari del present. Episodi II (pastorale), és un viatge al passat, als orígens, amb un aire nostàlgic. Episodi III (out of time) és una mirada al futur, on apareix la pressa, i la por a afrontar un món que va molt ràpid i que provoca una sensació continua de viure sempre “fora de temps”

La cantant tarragonina Anna d’Ivori arriba al Festival Altacústic per presentar el seu nou treball discogràfic “Ales de paper”, en format duet. Un disc que ens parla d’històries viscudes i no viscudes, passades i imaginades, de personatges reals i d’altres que ho podrien haver estat. Unes cançons plenes de vides que s’entrellacen com les seves partitures en aquest espectacle.

Joan Colomo és un autor eclèctic però sempre reconeixible. I necessari. El seu estil fresc i juganer és una de les peces claus del puzzle que dóna vida i forma al panorama de la música independent made in Catalunya.

La cantautora Joana Serrat retorna amb Hardcore from the heart, el cinquè àlbum de la seva discografia.
El disc ha estat produït pel guanyador d’un Grammy Ted Young (Kurt Vile, Sonic Youth) i enregistrat a Denton (Texas) amb els músics Joey McClellan (Midlake, Rufus Wainwright), Aaron McClellan (Josh T. Pearson, John Grant), McKenzie Smith (St. Vincent, Sharon Van Etten) i el teclista Jesse Chandler (Mercury Rev).

“La música de Daniel Lumbreras és difícil de classificar, té tints de música africana, celta, brasilera o fins i tot dels cants sufís o de la música raï. Però la base no deixa de ser un pop folk de caire occidental, ric en matisos i molt líric. Amb la gran particularitat afegida de que canta improvisant fonemes.

La Patricia Atzur és una cantautora i guitarrista de Barcelona, on acaba de tornar-hi després d’haver estat residint a Londres durant els últims 7 anys. Allà s’hi ha format i ha desenvolupat el seu estil musical. El seu folk oníric pren influència d’artistes com Nick Drake i John Martyn, i de bandes com Crosby, Stills and Nash, i Led Zeppelin.

“Beneteries”

És músic, actor i artista plàstic. Desde 1996 ha liderat diversos projectes musicals d’autor i en els darrers anys ha tocat amb artistes com Roger Mas o Joan Dausà.
Beneteries és l’espectacle on Roger Conesa, creador del projecte Roger Benet fa un repàs per tot l’univers del seu alter ego, repassant les millor cançons dels 17 anys de projecte. A BENETERIES, el Roger juga desde l’Infantesa Madura: sol a escena actúa, canta, recita, toca diversos instruments, ens parla del procés creatiu perquè axií rebem les cançons de la forma més semblant a com van ser compostes.

Cantant i compositora, és una de les veus més rellevants de l’escena catalana dels darrers anys, compta amb tres discos publicats en solitari i un disc conjunt amb la seva germana Meritxell Neddermann. Ha col·laborat amb molts artistes, destacant Alejandro Sanz, The Gramophone Allstars, Clara Peya o el Quartet Brossa. Ha compartit escenari amb artistes com Jorge Drexler, Joan Manel Serrat, Macaco, OBC, Txarango, Manu Guix, Blaumut, o The Sey Sisters, entre d’altres.

Veu i contrabaix s’uneixen i interactuen dalt de l’escenari creant una sonoritat crua i despullada que juntament amb altres elements com el cajón o percussions menors creen una atmosfera càlida per a cada cançó. L’espectacle esdevé un joc constant: l’experimentació i la improvisació lliure sempre hi són presents, cosa que capgira els ritmes i les melodies de les músiques folklòriques Catalanes, de la Península Ibèrica i de Sud Amèrica; també amb composicions pròpies. El repte consisteix a barrejar melodies d’una cultura amb ritmes d’una altra, descobrir tota mena de sonoritats i timbres de la veu i el contrabaix.

 “Dona Llavor”

Amb la sensibilitat del cultiu de la terra viscuda en primera persona, Susannes canta sobre agroecologia, arrels i cicles de la natura. La guanyadora del Portautors 2018 ens presentarà el seu segon disc «Dona Llavor», amb el qual evoca el paisatge sonor de la ruralitat del territori fent paral·lelismes amb el seu paisatge interior emocional. Narra el contacte amb la terra en una proposta musical molt personal, compromesa i rústica.

 “Joan Reig”

Joan Reig ens presenta el seu primer disc en solitari després de més de 35 anys pujant als escenaris. L’aturada que han fet Els Pets aquests darrers dos anys ha permès al bateria de Constantí dedicar-se a presentar, en recitals de petit format, un repertori més personal i íntim. Ara recull en un disc sis cançons que són un resum d’allò que interpreta en els seus concerts: peces pròpies noves, d’altres d’Els Pets readaptades i també versions d’artistes que l’han marcat com a músic i en la seva trajectòria personal.

 “Blood”

La atemporalitat és una qualitat difícil de precisar, però pel cantant i compositor SteveSmyth és la seva principal virtut. Provinent de la costa sud de New SouthWales (Australia), la boirosa vida itinerant de Smyth l’ha portat a América del Nord, Europa i Àsia. Mai aturant-se el temps suficient per arrelar, i sempre absorbint les experiències que deixa paleses a les seves cançons.

“Millor que Mai”

José Juan González, ànima d’Espaldamaceta, torna després de dos anys de silenci amb un disc íntegrament en català. “Millor que Mai” és el seu setè disc en què, acompanyat per Gerard Joan (bateria, sampler i veus) i Oriol Maymó (baix, veus, sampler i sintetitzador), ha introduït cançons més curtes i concises que fugen dels tempos baixos i del caràcter trist a què ens tenia acostumats.

“Peterloo Heroes”

Marta Knight és una jove cantautora de folk alternatiu que amb la seva veu personal i les seves introspectives lletres s’ha convertit en una de las revelacions emergents del darrer any i en la millor representació del talent femení local i jove. Ha captivat la crítica músical i públic amb el seu folk de curta distància amb tocs d’indie-rock cadenciós i d’esperit britpop. Amb referències de Mac DeMarco, DeclanMcKenna o TheKooks, Marta Knight explora un terreny més “chill despreocupat” cercant nous sons que incorpora a les composicions i que la fan evolucionar sense abandonar el seu estil característic.

“Crisàlide”

Donallop és un dels grups més estimulants del nou pop de les Illes i han anat consolidant la seva proposta fins erigir-se en un dels màxims exponents del dream pop cantat en català. Comparats amb grups del panorama internacional tan rellevants com The XX o Beach House i amb les seves característiques cançons a dues veus, masculina i femenina, el grup liderat per Joana Pol i Pere Bestard sobresurt en la construcció de paisatges sonors plens de poesia que ens envolten amb atmosferes vaporoses, ens acompanyen per camins misteriosos i, de tant en tant, ens sotmeten a tempestes plenes d’electricitat.

“</3”

Kids from Mars, és una banda molt jove de Blanes formada per l’Óscar i en Roger que amb només 16 anys es presenten en societat amb un primer EP de títol “</3”, editat per Luup Records. En aquesta carta de presentació, l’electrònica es barreja amb unes melodies de veu que sorprenen per la seva precisió. L’edat de l’Óscar i en Roger només fa que ressaltar el talent precoç d’aquest parell de nois que viuen i es desviuen per la música.

“Kamikaze”

Les cançons del seu disc debut ‘Perfil’ (Discmedi 2015) ens van descobrir una faceta fins llavors desconeguda del músic i compositor Ramón Aragall. El seu nou treball ‘Kamikaze ‘(Discmedi 2018) deixa molt clar què ens trobem davant d’una de les veus més inconfusibles del pop facturat a Catalunya actualment. “Kamikaze” és un disc ple de melodies aspres i lluminoses, conduïdes per una veu de registre delicat i alhora punyent. Una treball al marge de modes, amb històries que tracten d’allò que no assolim, de les paraules que callem davant dels altres i de les llàgrimes que no volem que ningú vegi.

“Cru”

“Cru” és un treball enregistrat als estudis BeatGarden de Barcelona amb la producció de Pau Romero, on Luri, ha buscat un so molt més introspectiu i íntim, aconseguint més homogeneïtat a tot el seu treball. Recentment, Fito Luri ha presentat un single amb la col·laboració de Clara Peya al piano, una cançó que du per títol: “Si pogués”, que està inspirada en l’opressió de les idees. Un treball acurat i de qualitat, on ha intentat transmetre allò que pot sentir algú que està tancat o exiliat per defensar les seves idees.

“Innocents”

Joan Masdéu presenta Innocents, el seu nou disc en solitari. Després de Casa Murada (Global 2011), amb el premi Enderrock a la millor cançó d’autor per votació popular i de Dissabte (Global 2014), Joan Masdéu torna als escenaris amb Innocents (Satélite k 2018), un disc innegable, farcit de fantàstiques cançons pop de melodies exquisides, que suposa un retorn a l’essència musical i personal de l’artista de Reus.

 “Transit”

La compositora i cantant presenta el seu nou treball TRANSIT, amb un directe sorprenent, on la cançó d’autor catalana i andalusa es fonen amb el folk-jazz nòrdic i la improvisació, cançons amb missatge conscient cantades en diversos idiomes, amb un estil delicat i alhora desbordant, precioses melodies, màgia sonora. Conformen el seu trio Alexis Lanza al cello i Fer García-Ramos a la bateria i en aquesta ocasió també els acompanyen els txalapartaris Nando Taló i Siscu Aguilera amb la txalaparta de vidre.

“La Inercia del Big Bang”

El seu disc de debut “La sort dels principiants” (Discmedi, 2015) els va fer volar per les sales més destacades del nostre país, participant en els homenatges a David Bowie a la Razzmatazz o fent de teloners dels mítics Ultravox, i darrerament els hem pogut escoltar a la sèrie de Tv3 “Com si fos ahir”. Ara el trio vallesà torna a escalfar motors i aterra amb el seu nou treball, “La Inèrcia del Big Bang”, un disc que promet fer-nos ballar i revolucionar novament l’escena del pop electrònic en català.

Marie Chain, des de molt jove, va caure en l’aroma de la música, el so del piano de cua i les profunditats del soul i el blues. En viatges educatius a Nova York, Londres i Barcelona, van refinar la seva barreja d’estils. Amb el pas del temps, es van afegir els teclats electrònics afilats, acabant amb els cops de coure de l’ànima, el procés de maduració. Tot depèn de la combinació correcta.

“Polinèsies”

Xarim Aresté és un virtuós de les paraules i un poeta de la guitarra. Després de col·laborar amb artistes com Maika Makovski, Paul Fuster, Sanjosex, Pascal Comelade o Josele Santiago, entre molts d’altres, i liderar els enyorats Very Pomelo, actualment es concentra a defensar el seu projecte personal. Si amb l’anterior disc, La rosada (2015), va rebre el Premi Enderrock al millor disc de pop-rock, amb el recent Polinèsies (2017) ha estat premiat amb el MIN al millor disc en català de 2017. Les seves cançons suposen un viatge per un univers alhora íntim i col·lectiu on cada cançó és una illa formada per mil illes diferents.

“Nua”

“Nua” (Satélite K, 2018) és el tercer disc de Judit Neddermann, un disc on es despulla. Un disc que explora el pas a l’etapa adulta mirant i integrant la infància. Cançons que celebren els cicles que ens proposa la vida, regits per les benvingudes i els comiats. És un disc que mira enfora, que ens porta des de l’emoció més íntima a la reflexió més ample del món on vivim, que condemna la impunitat policial, que es pregunta on són les víctimes sempre innocents, que canta al seu poble, que busca la llum.

Influït per l’interès musical de la seva família, Henrik inicia el seu viatge musical a Erfurt. Una àmplia inclinació per a diferents gèneres evoluciona del rock a la música indie. Interpreta tant el saxofon com el baix, però sobretot és un cantant i s’acompanya de la guitarra. Els bons comentaris sobre la seva veu i la necessitat de compondre música i escriure lletres finalment fan que Henrik faci la seva pròpia banda. Una barreja d’indie i electro pop, combinats amb guitarres, ritmes electrònics i lletres melancòliques i energètiques. Música que és reflexiva, però al mateix temps irradia amb la vida.

Ho sento però hem vingut a ballar. A ballar i cantar, amb la premissa de que tenim pressa, que no volem esperar. Hi portem per tots vostès el grup ideal. El grup té les cançons apunt. Volen saber? Són directes, són pels seus peus, són ball. Ball i diversió és el que necessita aquesta pista. Es posaran en aquell racó i donaran la bona nit. Seran amables d’entrada, el bateria marcarà el temps i… Després ja no ens responsabilitzem del que passi, de que en vulguin més, de que no puguin treure’s les tornades del cap ni amb aigua calenta, que el powerpop els bulli dins les venes.

“Carn, os i tot inclòs”

Menys és més. Després de consolidar-se com un dels grans noms de l’escena pop a Catalunya, Mazoni sorprèn amb un nou disc íntegrament en català “Carn, os i tot inclòs”. Amb aquesta nova aventura, Mazoni, refunda el seu projecte per encarar nous reptes sense oblidar les cançons que l’han fet conegut com “Eufòria”, “No tinc temps”, “La promesa”, “Never Push a sailor” o la recent “Ailodiu”.

“Niebla”

María Sol d’Oliveira Mónica, va néixer a Buenos Aires, Argentina l’any 1982. És actriu, cantant, compositora electrònica, escriptora i performer. Es desenvolupa en el camp de la cerca cos-so-moviment-vibració i comença a fer cançons, sota el nom de “Wenceslada”. La seva música parteix de la improvisació i de l’afectació sonora de l’espai en relació amb el cos i la vibració, cançons que es despleguen i es construeixen lúdicament i d’acord amb l’estat present. “Si l’artista és el seu propi territori, qualsevol lloc és un escenari.”

“Creatures”

Pavvla és el projecte musical de l’actriu i compositora Paula Jornet, que debuta amb el disc Creatures, una proposta íntima i personal, que balla a mig camí entre el folk, l’electrònica i el pop. L’artista, que desprèn potència, delicadesa àcida i caliu, ja ha commogut la indústria musical estatal i internacional.

“Calloway Circus”

No anar a cavall ni beure en cantines mexicanes embruta les nostres ments i perjudica el bon fer. Casa das Feras l’assumeix i suporta seguint el seu estricte manual de supervivència: portar petaca, fer servir el cor i seguir tocant quan els tallen la llum.

“Abisme cavall hivern primavera i tornar”

Pau Vallvé torna amb un nou disc, bé, no un, sinó dos. Un disc doble amb 22 cançons. El 15è de la seva discografia i el 4t signat sota el seu nom. Després d’haver fet una gira de 90 concerts amb el seu anterior disc incloent gira europea, ara torna als escenaris i, com ja és habitual en ell, ho fa amb una nova formació. Aquest projecte ja consolidat dins l’escena musical del nostre país, torna als escenaris amb un concert més elèctric i potent que mai.

“Els Afores”

Renaldo & Clara segueixen escrivint precioses tonades pop, però ara han decidit obrir finestres, amagar les cortines i deixar que el que abans era una escletxa de llum sigui un focus de generosa projecció. Els afores els presenta provant amb naturalitat textures, afegint ritme i vigor i mirant més enllà del seu jardí. Encanteri i mudes noves. “Una explosió de pop càlid, vital, amb una tornada que se t’enganxa i una producció plena de detalls i matisos que recorda al millor dels primers discos de The Cardigans o als últims de The Bird & The Bee.”

“Misteris de sa vida”

El duet dels mallorquins Pere Bestard i Joana Pol enceta aquest 2017 una nova etapa. Nou disc i nou segell “Misteris de sa vida” (Mésdemil 2016), i nou productor, Paco Loco. Una nova passa que els permet jugar amb les intensitats i els matisos a cada cançó. Per ells la música “és una expressió tràgica de la vida que ha d’acabar en una catarsi”.

“The Rooftop Recordings 2”

David Philips és un músic multi-instrumentista, compositor i productor amb una extensa carrera que l’ha portat a recorrer el món portant la seva música als festivals més importants. Ha treballat amb llegendes del jazz i el blues com ara Brian Jackson, George Braith o Charlie Wood. En aquesta edició ens visita per presentar el seu cinquè treball en solitari “The Rooftop Recordings 2” gravat i produït per Philips, on exposa també el seu talent com a pintor fent servir les seves aquareles d’ocells pel disseny del disc. Un treball molt íntim i personal.

“Shake Your Mind”

Jay Lem’on presenta el seu àlbum de debut ‘Shake Your Mind’, publicat el passat mes d’abril d’aquest any. Un viatge ‘pop-rock’ entre cançons que explora moments de vida. Sincer i amb energia sobre l’escenari, l’àlbum arriba amb molta força i es presenta en format TRIO, per mostrar l’essència de cadascuna de les cançons, acompanyat del bateria tarragoní Joan Torné i el baixista reusenc David Cuenca.

Maria Vidal presenta, a través de la seva veu, un repertori d’estàndards de jazz, soul, pop d’autor i folk en format acústic i arranjaments molt personals. L’artista ens arriba amb el seu nou format, acompanyada d’Oscar Vidal a la guitarra i Luís Chacón a la percussió amb qui conforma una banda de caire molt íntim.

“Cotton Candy”

Si hi havia alguna cosa que faltava a Catalunya era ella, la Marion Harper i la seva proposta musical, radiant i potent. D’ella s’ha dit que fa pop lluminós. Amb “Cotton Candy” 2015, el seu darrer disc, Marion Harper fa un pas endavant. Una evolució natural i madura que es transforma en 11 nous temes pop, synthpop, plens de sonoritats contundents.

“Llops de Mar”

L’objectiu de Silvio Álvarez és ser feliç i la manera que té de ser-ho és compartint la seva música allà on va, creant una atmòsfera càlida, pròxima i aconseguint que l’ambient es relaxi i que la gent gaudeixi d’un un pop-folk carregat de records que ens permet viatjar vers un món fet de somnis, somriures i felicitat.

“La Força”

El Petit de Cal Eril és aquell músic de Guissona que des de fa un temps ens emociona i ens sorprèn a parts iguals. Ho va aconseguir ja amb la maqueta “Per què es grillen les patates?” (2008). Ens va fer dibuixar un somriure amb la presumpta innocència del primer disc, “I les sargantanes al sol” (2009), i ens el va fer glaçar de cop amb el misticisme de “Vol i dol” (2010). Després va reinventar-se amb “La figura del buit”, doble salt mortal sense xarxa. I ara afegeix noves joies a un cançoner brillant amb un nou disc, “La força”, que pren impuls sobre aquests antecedents per saltar cap a mons ignots que frisen ser descoberts.

“Greta”

Inspira és ja un grup de culte de l’escena barcelonina. Després de 10 anys de trajectòria i tres discos amb un creixent reconeixement de públic i crítica “Cova Placenta” (Cydonia, 2008), “Escapistes” (Amniòtic, 2010) i “Amunt!” (Amniòtic, 2013). Ara presenten una nova mutació amb “Greta” (Bankrobber, 2015), on les personals melodies de Jordi Lanuza, delicades i a la vegada poderoses, brillen amb llum pròpia apuntalades per una banda consolidada i més elèctrica que mai, amb Dario Vuelta (baix), Xavi Molero (bateria), Cristian Diana (guitarra elèctrica) i Fer Acosta (Omnichord).

“Reina Victòria”

Era qüestió de temps que el “Reina Victòria” dels Pantaleó s’acabés celebrant com una de les revelacions majúscules de l’any. Els amants de la melodia i la cançó, estan d’enhorabona. Composicions a l’alçada de la singular veu que firma i vesteix el Pop de corbata del grup vallesà. Repertori emotiu, èpic amb aromes de clàssic que convida amb ritme a cantar i ballar entre els personatges del seu imaginari addictiu i atemporal (Yhumi, Moustaki, Faquir, Rita…). Nou pop català.

“Verbena”

Amb un grapat de cançons auto-editades i un seguit d’incondicionals que creix concert a concert, Maria Arnal i Marcel Bagés han estat amb tot mereixement dos dels noms propis de la música feta aquí en aquest any. Escollit per la revista “Rockdelux” entre els millors singles de l’any a nivell estatal, Remescles, acoples i melismes (2015) va revelar l’actitud, el talent i la intangible química del duo. Un somni que es fa realitat amb la publicació del seu segon EP, sota l’evocador títol de Verbena.

“Hello Stranger”

The Crab Apples és el projecte de quatre joves del Vallés Oriental, Carla Gimeno (veu), Laia Alsina (guitarra elèctrica), Mauro Cavallaro (bateria) i Laia Martí (baix). Després de més de tres anys, a finals del 2014 presenten el seu disc de debut “Right Here” i un any després el single “Lights” (Discmedi). Amb Lights van un pas més enllà pel que fa al so, acostant-se cada cop més a un pop més fosc. Amb una formació poc comú en el nostre panorama musical i amb lletres en català i en anglès, The Crab Apples apareixen subratllant la creixent força femenina sobre els escenaris de Catalunya.

“Cau de Lluna”

Lu Rois (Sabadell, 1990) és pianista, compositora i cantant. El seu estil, encabible en la cançó d’autor, no deixa ningú indiferent i es que els seus directes son una experiència gairebé mística que cal viure almenys una vegada a la vida. Cançons en català, melodies infinites amb el piano i una veu plena de sensibilitat i caràcter. Una de les joies més ben guardades del nostre país.

En Joan, en Mau i en Joan s’ajunten de tant en tant per rememorar la la Gira Santa que el 2011 els va portar per tota la península. Ara hi tornen, a veure què passarà. Un petit set de bateria, un baix i tres guitarres. Uns concerts que sempre pinten irrepetibles i que ja han demostrat ser sorprenents. Tots per un i un per tots, compartint andròmines, sumant les veus i fonent uns cançoners que brillen entre el millor que ha donat la independència estatal dels últims anys. La versió sobre asfalt dels dies de Pau Riba a Formentera? Fusta, psicodèlia, electricitat, circ ambulant i lo més DIY del món mundial.

“El Moixó Foguer”

Copa Lotus és una jove banda de Vilanova i la Geltrú, i el seu nom està inspirat en les postres d’un restaurant del casc antic. Són propers, honestos, i llaminers. És impossible ferne un retrat robot perquè juguen a una confusió divertida entre pop britànic, rock, folk… i una constant aclucada d’ull a l’oest americà. És inquietant la maduresa que demostren en aquest primer treball: El Moixó Foguer, un títol que fa referència a la tradició carnavalera més inhòspita de la capital del Garraf. Més val que ho veieu vosaltres mateixos…

“Santa Ferida”

Ferran Palau, més conegut com un dels líders del grup Anímic, presenta el seu segon treball discogràfic en solitari, ‘Santa Ferida’. Encara que no s’acabi d’allunyar de temàtiques que sempre l’han atret i inspirat com són la mort, la religió i la sensació més lleugera, on sobresurt una estètica i atmosfera estiuenca, de cançons que escoltaries amb la calidesa del sol i la brisa marina acariciant-te la pell.

“Aeroports”

Aeroports és el primer LP de Satèl·lit. Un any i mig després d’haver editat un EP homònim l’any 2012, que va ser molt ben rebut pel públic i la premsa, la banda ha decidit gravar aquest disc de 12 cançons amb la clara intenció de fer un pas endavant i consolidar un projecte que ja es troba en una fase prou madura i valenta per afrontar tots els reptes que se li presentin. El disc ha estat gravat a l’estudi Most Wanted Studio d’Altafulla. Aquí és on Satèl·lit composa les cançons i treballa els aspectes primaris de la seva identitat . També ha comptat amb la col·laboració d’Anna Roig en la cançó “Hivern”.

El cantautor de Solsona ens ofereix l’oportunitat (després de les col·laboracions amb la Cobla Sant Jordi, la recuperació de Les Cançons Tel·lúriques, i tot esperant l’imminent entrada a estudi de cara al nou disc que es presentarà a la tardor) d’endinsar-nos en un repertori conformat per cançons de tota la seva discografia, les més conegudes i d’altres que no ho són tant, en una proposta totalment diferent i on la proximitat de l’artista en solitari dóna una dimensió molt determinada i agraïda a la presentació, en aquest cas, en un espai incomparable.

“Neurones a la punta d’un iceberg”

“En Pere ha pujat les persianes de la seva personalitat, i a l’habitació de la música cantada en català hem descobert una nova estància, molt lluminosa. Pere Jou amb aquest disc s’ha trobat a si mateix, i això és una gran notícia per tots els que anem afamats d’autenticitat” – Santi Balmes (Love of Lesbian).

“Bird Eyes”

La música de Nuria Graham parla tant per ella mateixa que no cal ser gaire eixerit per comprendre, ja amb la primera escolta, que s’està davant de quelcom inusual, una obra gairebé major. Sense cotilles temporals, el pop sòlid, clàssic de la Núria transita en un reguitzell de temes impecables i moderns, evocadors com paisatges que vols escoltar una i altra vegada. Addictiu, tot plegat. I, com tot artista aspira, inconfusible i genuí. Pop majúscul.

SOLO SHOW “La fília i la fòbia”

No hi ha mitges tintes ni grisos, no hi ha tebior: hi ha amor i dolor, amics i enemics, la fi del món i l’alegria de viure. La fília i la fòbia no accepta el ying i el yang: és el tot o res. Joan Colomo, lo Rossinyol del Montseny, pon dotze cançons rodones i plenes com un ou.

“La gent no es mescla”

L’obsessió per l’assimilació, més que per l’exploració, caracteritzen les noves cançons d’Oslo. Defensen la mitomania cap a la persona anònima, la hipòtesi pueril com a realitat i l’esperança a curt termini. La gent no es mescla però s’observa.

“Amunt”

El seu tercer i esperat treball es titula “Amunt!” (Amniòtic Records, 2013) i és un disc optimista i amb molta força. La banda en directe, amb unes cançons rodones, mescla la claror del pop dʼautor amb una base rítmica més contundent que mai. La producció del disc ha anat a càrrec de Pau Vallvé.

“Tot el que he vist”

Després de col·laborar amb nombrosos projectes i grups musicals del panorama musical català del moment, Judit Neddermann ens presenta Tot el que he vist, el seu primer treball en solitari. “El disc és un viatge pels diferents universos musicals que he conegut al llarg de la meva vida artística”. Per mi és l’experiència musical més potent, estar cantant amb sinceritat un missatge que vull compartir i fer-ho a través de la música.

“Celesta”

Aquesta obra especial de principi a fí que la compositora barcelonina va compondre a Berlín i ha gravat de nit a una masia del Berguedà. És un treball on la Maria no ha necessitat utilitzar grans ornaments, ni un gran arsenal dʼinstruments, ni demostrar res a ningú. És un disc serè, segur i preciós. Al nostre festival el presenta a DUO amb el looper i acompanyada de Pau Vallvé.

“El hambre, el enfado y la respuesta”

Ricky Falkner, cantant i baixista de la formació, és conegut per ser productor d’alguns dels discos de Love of Lesbian, Sidonie, Lori Meyers, Standstill o Iván Ferreiro entre d’altres, Xavier Molero “Mole”, bateria i percussionista ha treballat amb Christina Rossenvinge, Iván Ferreiro i Roger Mas i el guitarrista Pablo Garrido l’hem vist acompanyant The New Raemon o Zahara. Cal destacar el paper de Charlie Bautista en els teclats, piano, harmònium i flauta, prestigiós músic i vinculat a artistes com Russian Red o Jero Romero “El hambre,el enfado y la respuesta” un disc del més pur i clàssic pop rock americà, country folk i altres referències més propers portades a un terreny personal i representats per les melodies i les lletres de Ferran Pontón.