“Time has told me you’re a rare, rare find”, una rara troballa. Ara que tenim finalment a les mans el primer disc de na Maria Jaume, ens vénen al cap inevitablement aquests versos de Nick Drake. Quina rara troballa, na Maria i les seves cançons!

Na Maria Jaume té 20 anys i ve de Mallorca, de Lloret de Vistalegre. Porta ja un temps escrivint i l’any passat es va presentar quasi per casualitat al concurs Sona 9, que acabaria guanyant. Fruit d’això, ara presenta el seu disc de debut, “Fins a maig no revisc”, produït per Pau Vallvé.

M’esclata per dedins, neden imatges pes intestins. Fins a maig no revisc però no mat lo malaltís.

Propera i sincera, crua i transparent, el seu folk acústic estén un pont entre les grans cantautores de l’indie contemporani (Julia Jackin, Stella Donnelly, Angel Olsen) i la fecunda escena mallorquina actual.

Al disc hi predominen els moments íntims i introspectius (destaca l’emblemàtica “Terra banyada”), però ben puntuat amb hits pop (“Autonomia per principiants”, “Quan me respires”, “Forces estranyes”) i algun divertimento (“Fuig i no me toquis”, amb una colla d’amics col·laborant des del confinament via telèfon mòbil).

En els primers compassos de la seva trajectòria, Maria Jaume ha actuat ja en festivals com Vespres d’Hivern, Tastautors, Mobofest, Portalblau… Va pujar a l’escenari del Teatre Principal de Palma al costat de Miquel Serra i també va col·laborar al disc de Salvatge Cor cantant “Flor de fusta”. I just abans de l’estiu va oferir un concert en streaming per al Primavera Sound.