Anaïs Vila presenta “Ara sempre”, un retrat honest de les barreres i els anhels que marquen la dècada dels trenta.
Un concert per aturar el temps, fer una pausa i endinsar-se en l’univers íntim i delicat del pop independent de la cantautora, que amb aquest quart disc es consolida com una veu pròpia i singular dins l’escena musical catalana —en constant evolució i amb una trajectòria que apunta lluny.

«Ara sempre» és un àlbum acústic, poètic i madur, on la senzillesa s’entrellaça amb una profunditat discursiva que emociona. La veu d’Anaïs Vila, acompanyada essencialment per guitarres, guia onze cançons que combinen l’essència del pop independent amb subtils pinzellades de folk.

El cantautor australià Steve Smyth, presenta Matches, el seu nou EP, un treball intens i evocador que explora temes com la transformació, la pèrdua i la renovació. Amb la seva veu inconfusible i un gran poder narratiu, Smyth compara aquests moments de canvi amb la flama d’un llumí i el col·lapse d’una estrella, símbols de fragilitat i renaixement.

Matches forma part d’una sèrie de quatre EPs (juntament amb Blood, Fractures i Celebration) i es publica en un vinil doble amb Blood a l’altra cara. Amb aquesta col·lecció, Smyth reflexiona sobre com viure plenament el present i abraçar la complexitat de la vida a través de la música.

En el seu vuitè treball discogràfic, Tecno Realista, Joan Colomo torna a fer allò que millor sap: embolcallar veritats incòmodes amb melodies amables, gairebé ingènues. El disc destil·la una mirada lúcida i desenganyada sobre una societat que camina cap al col·lapse amb un somriure impostat, atrapada en la nostàlgia i rendida a l’última novetat tecnològica com a única promesa de redempció.

Colomo ens convida a ballar mentre tot s’enfonsa, amb una col·lecció de cançons que oscil·len entre la crònica social i el dietari íntim. El resultat és un disc ple de contradiccions, que denuncia amb tendresa el mateix sistema de consum que el fa possible.

Sandra Monfort, l’artista valenciana membre de l’afamat trio Marala, presenta a principis de 2025 el seu EP La Mona de Nit, un treball que suposa l’extensió de l’univers del seu anterior àlbum La Mona (Hidden Track Records, 2023).

Amb La Mona, un disc que desprèn fortalesa femenina i una consciència ben desperta, guanya els premis Carles Santos 2023 a Millor disc de l’any, Millor cançó de l’any per «Moreneta» i Millor disc Pop. Els Enderrock de la crítica també li atorguen el premi a Millor disc Folk i la crítica la nomena una de les artistes més completes de l’escena. 

En aquest últim àlbum, Sandra Monfort ja ens acompanyava cap al «desmelene» i l’expansió amb pasdobles, batxates i boleros que ens fan ballar però alhora ens toquen el coret.  Amb La Mona de Nit, ens vol mostrar els queixals. És l’expressió més canina de l’artista, quan ja s’amaga el sol i les femelles ixen «de braceo» cap al club. És la força continguda feta pòlvora, és el pòdium de les gates traient fum. És el bakalao, els huitanta i els dos mil, l’èxtasi de l’amor per la vida a l’aire. La corona que li falta a La Mona per a nomenar-la Reina de la Nit.