MARION HARPER "Cotton Candy"

Si hi havia alguna cosa que faltava a Catalunya era ella, la Marion Harper i la seva proposta musical, radiant i potent. D’ella s’ha dit que fa pop lluminós. Amb “Cotton Candy” 2015, el seu darrer disc, Marion Harper fa un pas endavant. Una evolució natural i madura que es transforma en 11 nous temes pop, synthpop, plens de sonoritats contundents.

SILVIO ÁLVAREZ "Llops de Mar"

L’objectiu de Silvio Álvarez és ser feliç i la manera que té de ser-ho és compartint la seva música allà on va, creant una atmòsfera càlida, pròxima i aconseguint que l’ambient es relaxi i que la gent gaudeixi d'un un pop-folk carregat de records que ens permet viatjar vers un món fet de somnis, somriures i felicitat.

JUDIT NEDDERMANN "Un Segon"

El nou disc de Judit Neddermann és un segon pas ferm en la seva proposta més íntima i personal. Ens trobem davant de deu cançons on novament s’obre a cantar i compartir les seves vivències, sinceres i sense reserves. Un disc sense portada, un disc que qui l’agafa l’ha d’omplir amb les imatges que hi ha dins, totes fotografiades per la Judit en algun moment d’aquest últim any i mig. Nou temes originals i una única versió que són un petit viatge per l’amor, el desamor, la família, la toxicitat, els comiats i la importància del present, de l’ara i aquí.

EL PETIT DE CAL ERIL "La Força"

El Petit de Cal Eril és aquell músic de Guissona que des de fa un temps ens emociona i ens sorprèn a parts iguals. Ho va aconseguir ja amb la maqueta “Per què es grillen les patates?” (2008). Ens va fer dibuixar un somriure amb la presumpta innocència del primer disc, “I les sargantanes al sol” (2009), i ens el va fer glaçar de cop amb el misticisme de “Vol i dol” (2010). Després va reinventar-se amb “La figura del buit”, doble salt mortal sense xarxa. I ara afegeix noves joies a un cançoner brillant amb un nou disc, “La força”, que pren impuls sobre aquests antecedents per saltar cap a mons ignots que frisen ser descoberts.

INSPIRA "Greta"

Inspira és ja un grup de culte de l’escena barcelonina. Després de 10 anys de trajectòria i tres discos amb un creixent reconeixement de públic i crítica “Cova Placenta” (Cydonia, 2008), “Escapistes” (Amniòtic, 2010) i “Amunt!” (Amniòtic, 2013). Ara presenten una nova mutació amb “Greta” (Bankrobber, 2015), on les personals melodies de Jordi Lanuza, delicades i a la vegada poderoses, brillen amb llum pròpia apuntalades per una banda consolidada i més elèctrica que mai, amb Dario Vuelta (baix), Xavi Molero (bateria), Cristian Diana (guitarra elèctrica) i Fer Acosta (Omnichord).

ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO I JOSEP TRAVER

Andrea Motis i Joan Chamorro són considerats la revelació del jazz catalá. Ella és la protagonista i l'ànima del grup, al voltant de la qual giren tots els altres components, acompanyant i donant suport a la seva veu, la seva música i a la interpretació que fa de cada tema. El primer cop que l'escoltes et quedes meravellat. Aquesta jove artista canta amb una personalitat que no es veia en anys, tot i que també toca el saxo i la trompeta. Tot just acaben de gravar a Nova York el seu nou disc amb el prestigiós segell de jazz “Impulse” i que es llançarà a nivell mundial a finals d'any.

PANTALEÓ "Reina Victòria"

Era qüestió de temps que el “Reina Victòria” dels Pantaleó s'acabés celebrant com una de les revelacions majúscules de l'any. Els amants de la melodia i la cançó, estan d'enhorabona. Composicions a l'alçada de la singular veu que firma i vesteix el Pop de corbata del grup vallesà. Repertori emotiu, èpic amb aromes de clàssic que convida amb ritme a cantar i ballar entre els personatges del seu imaginari addictiu i atemporal (Yhumi, Moustaki, Faquir, Rita...). Nou pop català.

MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS "Verbena"

Amb un grapat de cançons auto-editades i un seguit d’incondicionals que creix concert a concert, Maria Arnal i Marcel Bagés han estat amb tot mereixement dos dels noms propis de la música feta aquí en aquest any. Escollit per la revista “Rockdelux” entre els millors singles de l'any a nivell estatal, Remescles, acoples i melismes (2015) va revelar l’actitud, el talent i la intangible química del duo. Un somni que es fa realitat amb la publicació del seu segon EP, sota l’evocador títol de Verbena.

ENRIC VERDAGUER "Moonstruck"

Enric Verdaguer va publicar a la tardor de 2015 el seu àlbum de debut “Moonstruck”, una col·lecció de cançons que exploren un espai intermig entre el folk i l'indie. Els temes Moonstruck, Freaky, M2 i Fun han permès difondre el talent d'un cantant i compositor que té en Damien Rice, Matt Corby o James Vincent McMorrow alguns dels seus principals referents.

THE CRAB APPLES "Hello Stranger"

The Crab Apples és el projecte de quatre joves del Vallés Oriental, Carla Gimeno (veu), Laia Alsina (guitarra elèctrica), Mauro Cavallaro (bateria) i Laia Martí (baix). Després de més de tres anys, a finals del 2014 presenten el seu disc de debut “Right Here” i un any després el single “Lights” (Discmedi). Amb Lights van un pas més enllà pel que fa al so, acostant-se cada cop més a un pop més fosc. Amb una formació poc comú en el nostre panorama musical i amb lletres en català i en anglès, The Crab Apples apareixen subratllant la creixent força femenina sobre els escenaris de Catalunya.

LU ROIS "Cau de Lluna"

Lu Rois (Sabadell, 1990) és pianista, compositora i cantant. El seu estil, encabible en la cançó d'autor, no deixa ningú indiferent i es que els seus directes son una experiència gairebé mística que cal viure almenys una vegada a la vida. Cançons en català, melodies infinites amb el piano i una veu plena de sensibilitat i caràcter. Una de les joies més ben guardades del nostre país.

MINOVA "La Sort dels Principiants"

A mig camí de l'electrònica i el dream pop en català, Minova han aconseguit ocupar un registre fins ara inèdit dins l'escena musical catalana. Amb el seu disc de debut "La Sort dels Principiants" (Discmedi, 2015) han despertat l'interès dels medis de comunicació i el públic més curiós. Des que van ser seleccionats el 2012 i 2013 pel Concurs de bandes emergents Sona9 i el 2014 pel Proyecto Demo de Radio3, aquest trio vallesà no ha parat d'expandir el seu pop oníric i sofisticat per terres catalanes. Un so que tal i com ells defineixen, és una teletransportació directa i renovada als 80 amb el seu synthpop, les lletres quotidianes i el ball com a senyes d'identitat.

ES DECLIVI

En Joan, en Mau i en Joan s'ajunten de tant en tant per rememorar la la Gira Santa que el 2011 els va portar per tota la península. Ara hi tornen, a veure què passarà. Un petit set de bateria, un baix i tres guitarres. Uns concerts que sempre pinten irrepetibles i que ja han demostrat ser sorprenents. Tots per un i un per tots, compartint andròmines, sumant les veus i fonent uns cançoners que brillen entre el millor que ha donat la independència estatal dels últims anys. La versió sobre asfalt dels dies de Pau Riba a Formentera? Fusta, psicodèlia, electricitat, circ ambulant i lo més DIY del món mundial.

COPA LOTUS "El Moixó Foguer"

Copa Lotus és una jove banda de Vilanova i la Geltrú, i el seu nom està inspirat en les postres d'un restaurant del casc antic. Són propers, honestos, i llaminers. És impossible ferne un retrat robot perquè juguen a una confusió divertida entre pop britànic, rock, folk... i una constant aclucada d'ull a l'oest americà. És inquietant la maduresa que demostren en aquest primer treball: El Moixó Foguer, un títol que fa referència a la tradició carnavalera més inhòspita de la capital del Garraf. Més val que ho veieu vosaltres mateixos...

PEARSON "Pearson"

De la mateixa manera que l'enginyer elèctric i emprenedor industrial Frederick Stark Pearson, va dedicar la vida a millorar les comunicacions entre els humans mitjançant importants innovacions en el camp de les infraestructures i xarxes de transports, Pearson hereda aquesta necessitat comunicativa i creativa. Pearson debuta amb un disc de pop enèrgic,contundent, elèctric i sincer. La banda sonora de diverses vides i al mateix temps de la nostra pròpia.

FERRAN PALAU "Santa Ferida"

Ferran Palau, més conegut com un dels líders del grup Anímic, presenta el seu segon treball discogràfic en solitari, ‘Santa Ferida’. Encara que no s’acabi d’allunyar de temàtiques que sempre l’han atret i inspirat com són la mort, la religió i la sensació més lleugera, on sobresurt una estètica i atmosfera estiuenca, de cançons que escoltaries amb la calidesa del sol i la brisa marina acariciant-te la pell.

SATÈL·LIT "Aeroports"

Aeroports és el primer LP de Satèl·lit. Un any i mig després d’haver editat un EP homònim l’any 2012, que va ser molt ben rebut pel públic i la premsa, la banda ha decidit gravar aquest disc de 12 cançons amb la clara intenció de fer un pas endavant i consolidar un projecte que ja es troba en una fase prou madura i valenta per afrontar tots els reptes que se li presentin. El disc ha estat gravat a l’estudi Most Wanted Studio d’Altafulla. Aquí és on Satèl·lit composa les cançons i treballa els aspectes primaris de la seva identitat . També ha comptat amb la col·laboració d’Anna Roig en la cançó “Hivern”.

NICO ROIG "Les Dones Macabres"

Nico Roig és un dels artistes emergents actuals de més projecció. El jove músic format a l'estranger té una carrera musical impressionant. Està involucrat en el directe d'infinitat de projectes reconeguts i de llarga trajectòria; entre ells Refree, Pau Vallvé, Maria Coma, Os Meus Shorts... Un músic que té moltes coses a dir i en directe atrapa, no t'ho perdis!

ROGER MAS

El cantautor de Solsona ens ofereix l'oportunitat (després de les col·laboracions amb la Cobla Sant Jordi, la recuperació de Les Cançons Tel·lúriques, i tot esperant l’imminent entrada a estudi de cara al nou disc que es presentarà a la tardor) d’endinsar-nos en un repertori conformat per cançons de tota la seva discografia, les més conegudes i d’altres que no ho són tant, en una proposta totalment diferent i on la proximitat de l’artista en solitari dóna una dimensió molt determinada i agraïda a la presentació, en aquest cas, en un espai incomparable.

QU4RT PR1MERA "Neurones a la punta d’un iceberg"

"En Pere ha pujat les persianes de la seva personalitat, i a l'habitació de la música cantada en català hem descobert una nova estància, molt lluminosa. Pere Jou amb aquest disc s'ha trobat a si mateix, i això és una gran notícia per tots els que anem afamats d'autenticitat" - Santi Balmes (Love of Lesbian).

NYANDÚ "Bum!"

Ho sento però hem vingut a ballar. A ballar i cantar, amb la premissa de que tenim pressa, que no volem esperar. Hi portem per tots vostès el grup ideal. El grup té les cançons apunt. Volen saber? Són directes, són pels seus peus, són ball. Ball i diversió és el que necessita aquesta pista. Es posaran en aquell racó i donaran la bona nit. Seran amables d’entrada, el bateria marcarà el temps i… Després ja no ens responsabilitzem del que passi, de que en vulguin més, de que no puguin treure’s les tornades del cap ni amb aigua calenta, que el powerpop els bulli dins les venes. 1,2,3,…BUM!

NURIA GRAHAM "Bird Eyes"

La música de Nuria Graham parla tant per ella mateixa que no cal ser gaire eixerit per comprendre, ja amb la primera escolta, que s’està davant de quelcom inusual, una obra gairebé major. Sense cotilles temporals, el pop sòlid, clàssic de la Núria transita en un reguitzell de temes impecables i moderns, evocadors com paisatges que vols escoltar una i altra vegada. Addictiu, tot plegat. I, com tot artista aspira, inconfusible i genuí. Pop majúscul.

JOAN COLOMO, SOLO SHOW "La fília i la fòbia"

No hi ha mitges tintes ni grisos, no hi ha tebior: hi ha amor i dolor, amics i enemics, la fi del món i l'alegria de viure. La fília i la fòbia no accepta el ying i el yang: és el tot o res. Joan Colomo, lo Rossinyol del Montseny, pon dotze cançons rodones i plenes com un ou.

OSLO "La gent no es mescla"

L'obsessió per l'assimilació, més que per l'exploració, caracteritzen les noves cançons d'Oslo. Defensen la mitomania cap a la persona anònima, la hipòtesi pueril com a realitat i l'esperança a curt termini. La gent no es mescla però s'observa.

EL TEATRE MAGNÈTIC

El Teatre Magnètic és el darrer projecte musical de David Martínez (Pupille, Maika Makovski) i Gerard Gil (Zul, H de Casa, Pupille, Don Simón y Telefunken). Des del 2011, magnetitza a través de ritmes hipnòtics, guitarres ectoplàsmiques i veus espectrals. Advertim que durant un concert d’El Teatre Magnètic és possible que el públic escolti veus rere la cortina d’aparicions psicodèlica: mantres d’altres mons recitant anticreènces i psicofonies de gent que encara no ha nascut.

INSPIRA "Amunt"

El seu tercer i esperat treball es titula “Amunt!” (Amniòtic Records, 2013) i és un disc optimista i amb molta força. La banda en directe, amb unes cançons rodones, mescla la claror del pop dʼautor amb una base rítmica més contundent que mai. La producció del disc ha anat a càrrec de Pau Vallvé.

JUDIT NEDDERMANN "Tot el que he vist"

Després de col·laborar amb nombrosos projectes i grups musicals del panorama musical català del moment, Judit Neddermann ens presenta Tot el que he vist, el seu primer treball en solitari. “El disc és un viatge pels diferents universos musicals que he conegut al llarg de la meva vida artística”. Per mi és l'experiència musical més potent, estar cantant amb sinceritat un missatge que vull compartir i fer-ho a través de la música.

DEAR "Viaje"

DEAR neix a finals de 2012 quan s'ajunten 3 universitaris que comparteixen classe, aficions i gustos musicals. Melodies introspectives, que neixen de subtils guitarres i cors vocals (Genís Pena i Albert Pujol) coordinats amb una addictiva veu principal (Victor Mazariegos) una atmosfera embriagadora amb què aquests joves tarragonins ens ensenyen la seva àmplia paleta d'influències: Sigur Ros, Ben Howard, Radiohead, Bon Iver…

MARIA COMA "Celesta"

Aquesta obra especial de principi a fí que la compositora barcelonina va compondre a Berlín i ha gravat de nit a una masia del Berguedà. És un treball on la Maria no ha necessitat utilitzar grans ornaments, ni un gran arsenal dʼinstruments, ni demostrar res a ningú. És un disc serè, segur i preciós. Al nostre festival el presenta a DUO amb el looper i acompanyada de Pau Vallvé.

EGON SODA "El hambre, el enfado y la respuesta"

Ricky Falkner, cantant i baixista de la formació, és conegut per ser productor d'alguns dels discos de Love of Lesbian, Sidonie, Lori Meyers, Standstill o Iván Ferreiro entre d'altres, Xavier Molero "Mole", bateria i percussionista ha treballat amb Christina Rossenvinge, Iván Ferreiro i Roger Mas i el guitarrista Pablo Garrido l'hem vist acompanyant The New Raemon o Zahara. Cal destacar el paper de Charlie Bautista en els teclats, piano, harmònium i flauta, prestigiós músic i vinculat a artistes com Russian Red o Jero Romero "El hambre,el enfado y la respuesta" un disc del més pur i clàssic pop rock americà, country folk i altres referències més propers portades a un terreny personal i representats per les melodies i les lletres de Ferran Pontón.